És el que hi ha

Peces:   508 Any:    2014 Figures:  Dr. Peter Venkman, Dr. Raymond Stantz,   Dr. Egon  Spengler  i Winston Zeddermore L ego Ideas, quelcom sobre el que no havia sentit res o com a mínim no n'era conscient. És una iniciativa de Lego que pretén que la gent proposi possibles sets . Et registres a la pàgina web  https://ideas.lego.com/ , i crees un projecte definint com seria el teu model o set de construcció Lego, això es comparteix amb la resta d'usuaris i la gent en general. D'aquesta manera pots anar acumulant vots de recolzament, si arribes a 10 000, Lego revisa el teu projecte. Llavors un grup de gent de Lego avalua la teva idea, decidint així si la tiren endavant com un set nou de Lego o no. La persona acaba rebent una part de les ventes que tingui el nou set . Ho trobo una idea genial, si navegues per la pàgina hi ha de tot, la gent s'ho  curra  molt.

Desenvolupador:   Ensemble Studios Editor:    Microsoft Data publicació:  2002 (PC) R ecentment, aprofitant una oferta de Steam he comprat Age of Empires II HD. Primer de tot he de dir que el HD brilla per la seva absència. Sent sincer, crec que l'únic que han pretès en aquesta reedició és permetre resolucions de pantalla més grans que les originals.  A la universitat em vaig inflar a jugar aquest joc. Jo i molts companys, recordo que en parlàvem força. Sempre m'han agradat els jocs d'estratègia, i aquest no podia faltar. Diria que a la versió III la van cagar força i ja no hi vaig jugar gaire. En qualsevol cas aquí estem per parlar de la versió II. Després de fer algun que altre canvi aquí i allà he aconseguit que el joc es vegi mitjanament decent, i he pogut per fi iniciar el joc.

Desenvolupador:   Yager Development Editor: 2K Games Data publicació:  29 de Juny 2012 (PC) URL M ai havia sentit a parlar d'aquest joc fins fa uns mesos. Es tracta d'un joc de 2012 així que ha plogut força des de les hores. Després de sentir un parell de tertúlies on es feien referències a aquest joc, em va picar una mica la curiositat i el vaig buscar a Steam. El preu estava bastant rebaixat, tenint 2 anys el joc és normal. Així que un cop instal·lat em disposava a jugar a un shooter més, amb les poques referències que en tenia. La sorpresa va ser molt més bona del que pensava. Per començar es tracta d'un shooter en tercera persona, res d'especial ja que Max Payne o altres jocs tenien el mateix, però que en shooters de guerra poder no es tant habitual. Aquest punt de vista li dona una jugabilitat diferent, sobre tot a l'hora d'ocultar-se darrere objectes per evitar les bales o a l'hora d'apuntar i disparar nosaltres. Al anar acompany

Mai he estat pioner en xarxes socials. No em desagraden, tot i que tampoc m'agrada escriure el minut a minut del que faig. El que si que no he entès mai, fins ara, és l'especialització d'algunes d'elles. Jo creia que amb Facebook o Twitter ja n'hi havia prou, no calia fer gaire més. El temps per sort m'ha tret la raó, si és que mai la vaig tenir. Hi ha espai per altres xarxes socials i diria que les més especialitzades han anat creixent en els últims anys. Per posar una mica de context diré que tinc contes en les següents xarxes: Facebook Twitter Instagram Google + Linkedin Goodreads Steam Com a mínim que jo recordi. Per la seva pròpia naturalesa l'ús que els hi dono és diferent en cada cas.

E stà clar que hi ha coses que no envelleixen bé, i crec que els videojocs en són una. Aspectes tècnics com els gràfics o els so fan que tornar a jugar a aquells videojocs d'abans sigui una mica traumàtic.Tinc el record de molts videojocs de fa 10 - 15 anys, i sempre he pensat que podria tornar a jugar a molts d'ells sense gaire problemes. Però la memòria és força traïdora, i tot i que les històries puguin ser vàlides i vigents en alguns casos, l'experiència de joc no té res a veure a com ho vivia quan hi jugava per primera vegada fa uns anys. La jugabilitat, ha canviat força d'aleshores ençà i això és nota. Recordo que jugava molt a jocs del tipus aventures gràfiques. Crec que difícilment es faria ara un joc com aquells, amb mil opcions/accions a fer sobre qualsevol punt de la pantalla. Ara segurament els jocs marcarien d'alguna manera el contorn d'un objecte i al fer clic tindries les diferents accions vàlides a realitzar. Coses així, que poden sonar a to

U na vegada més i després d'insistir força he aconseguit que el meu fill escrigués quatre línies. Li he hagut de fer entendre que no són deures, que és per practicar. No s'ha esmerat gaire, però ho ha fet que ja és molt. Espero que poc a poc vagi motivant-se més a fer aquestes petites històries. Cal temps i no forçar la situació, amb els deures que té ja és molt que hagi volgut fer un extra. La meva idea era que aquesta vegada ho fes directament a l'ordinador, però és important que practiqui l'escriptura sobre paper, així que quan la porti més bé ja provarem el tema ordinador. M'hagués agradat el dibuix del lleó, però ha dit que no sabia com dibuixar-lo jugant a futbol així que he pensat que no estaria malament posar una mica més de la meva part i per això he fet un intent de dibuix. A ell li ha agradat així que em dono per satisfet.

R ecordo força bé les hores que passava jugant amb Lego i Playmobil . Tot i que tenia un munt de Playmobil , recordo amb més estima el Lego . Recordo també algun que altre robot de Tente . Hauria de dir doncs que Lego ha estat el meu joc de construcció per excel·lència Recordo els regals esporàdics comprats a l'Abacus, petits paquets de Lego amb un cotxe o nau per muntar. Recordo la quantitat d'hores invertides muntant i desmuntant, ajuntant diferents "sets" per crear naus, encara que fos amb peces de cotxes, d'una moto o un castell. No fa gaire en una visita al poble, buscant alguna joguina pels nens, vaig trobar una gran capça plena de joguines de la meva infantesa. És una experiència molt recomanable, retrobar-se amb les joguines de petit activa quelcom dins teu, tots els records vinculats a elles et venen a la ment en un instant. Del que quedava d'aquelles joguines recordava si estaven o no totes les peces abans de mirar-ho, quan i com es va tren

Desenvolupador:   Mojang Editor:    Mojang Data publicació:  17  de Maig 2009 (PC) URL M inecraft és un fenomen mundial, això està clar. Sobretot entre la gent jove que ha trobat les mil maneres de jugar a aquest joc tant obert. I dic obert no només per que es tracta d'un joc on estem dintre d'un món enorme on podem fer mil coses, sino per que a més a més està fet de manera que ha permès a tercers crear una sèrie de mods . Els m ods són millores en quan a textures, jocs diferents utilitzant les dinàmiques bàsiques del joc original, etc. Per exemple hi ha un mod que permet jugar al Pictionary , o un pel ¿ Quién és quién?  i així fins una infinitat de mods . De ben segur que el fenomen mods ha ajudat a allargar la vida d'aquest joc. Una de les conseqüències de la sortida del joc i la seva quantitat de jugadors, ha estat la gran quantitat de vídeos que es poden trobar a Youtube. Tot tipus de partides, multijugador, amb mods , sense mods i series

Desenvolupador:   11 bit studios Editor:    11 bit studios Data publicació:  11  de Novembre 2014 (PC) URL P ocs dies després de sortir al mercat he comprat  This War of Mine , sense pràcticament tenir-ne cap referència. L'únic que vaig veure varen ser algunes captures del joc, em van encantar, la imatge em va semblar molt impactant. La imatge d'aquesta entrada n'és una mostra. Sense cap mena d'idea prèvia doncs el vaig compra i m'encanta tot i que crec que a la llarga m'avorrirà. És un videojoc interessant com a mínim a mínim per la seva ambientació, i la interface que té. Les dinàmiques del joc són com d'altres, on has d'anar recollint objectes i fent una mica de crafting . En aquests tipus de jocs acabes entrant en un bucle on has d'aconseguir més materials per fer eines per poder recollir més materials i més ràpid. És per això que al final, a mi, m'acaben avorrint. Però en un principi són divertits i et motiven a avançar

Desenvolupador:   Playdead Editor:    Playdead Data publicació:  21 de Juny 2010 (PC) URL N o se quan vaig comprar aquest joc. El que és fàcil és saber perquè. El més probable és que veies algun anunci a Steam, entres i després de veure algun vídeo i alguna imatge no crec que m'ho penses gaire. Una vegada més l'estètica del joc em va atrapar per sobre de la resta d'aspectes. Jo el considero una barreja de plataformes, puzle, i els tocs tètrics li donen un aire de joc de terror. Però com no sóc gaire bo posant etiquetes millor ho deixo aquí. És un joc indie , probablement un dels primers que vaig comprar, i segurament el que m'ha fet confiar en altres i atrevir-me a comprar-ne més. Té ja uns anys però justament per no ser la part tècnica la més important sinó l'atmosfera del joc, crec que és totalment vigent. He de reconèixer que el joc es força macabra. El personatge mor moltes vegades i cada una és més bestia que l'anterior. 

Desenvolupador:   Ubisoft Montpellier Editor:   Ubisoft Data publicació:  25 de Juny 2014 (PC) URL L a història sempre m'ha agradat, tot i que sóc de memòria volàtil. Al llarg dels anys m'han agradat temes diversos. De més petit m'encantava pensar com es vivia a Egipte durant la construcció de les piràmides o com varen anar evolucionant les primeres grans civilitzacions. Suposo que hem fascinava com podien fer tant amb tan poca tecnologia, o com a mínim amb el que jo creia era poca tecnologia. Amb el temps em varen començar a agradar les grans guerres de la història moderna, la Primera Guerra Mundial (1914 - 1918) i la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945). La Guerra Civil espanyola sempre m'ha interessat, sobretot les experiències que m'han transmès els meus avis i últimament l'avi de la meva dóna. Impressiona quan t'expliquen tot el que varen viure. Suposo que existeixen molts jocs sobre aquestes dues guerres, sobretot de la Segona Guerra Mu

U na de les coses que més ens costa és fer que el nen escrigui i llegeixi. És important que ho faci, l'única forma d'aprendre és practicant. Una de les formes que acostuma a funcionar és dir-li que pensi en una petita història i que l'escrigui. De forma complementària ell li afegeix un dibuix. Per desgràcia sempre té ganes d'acabar i ho fa tot ràpid. La següent és l'última de les histories que ha escrit. Com es pot apreciar té la mateixa afició per les faltes d'ortografia que son pare...tot i que ell té l'excusa que encara està aprenent,  de fet tot just està començant a aprendre.

Autor:  Sebastià Sorribas i Roig Editorial:  La Galera Any publicació:  1966 C om a conseqüència d'una referència en el post sobre   Los Dragones de Hierro , m'ha vingut al cap escriure sobre el que ha representat la re-lectura del Zoo d'en Pitus,vint-i-molts anys després de fer-ho per primera vegada. La idea de rellegir el llibre va ser mig casual, i pensant amb els meus fills. En tenia molt bon record i vaig pensar que seria bona idea llegir-lo a les nits abans d'anar a dormir, per veure si els agradava la història. Tot va començar a poble, passant un cap de setmana amb els avis vaig localitzar en una de les estanteries de l'habitació tot una sèrie de llibres de quan era petit. I pata-pam, vaig pensar que poder seria bona idea agafar-ne uns quants per que els llegís el meu fill gran, tot i que encara està llegint llibres més senzills. Els llibres que vaig trobar eren: ·          El Zoo d'en Pitus. ·          Casimir el vampir (u

Autor:  Martín Piñol Editorial:  Alfaguara Any publicació:  2010 L 'última vegada que vaig estar per la llibreria Gigamesh va caure a les meves mans aquesta novel·la. No va ser tant pensant en mi, sino en el meu fill, ja que la novel·la està etiquetada com a literatura juvenil. No en tenia cap mena de referència però em va semblar que podia ser quelcom divertit per llegir amb el meu fill. Kristy és la princesa del conte. Cada dia rep un munt de pretendents al castell, però cap li agrada per casar-s'hi. Per la nit surt al balcó de la seva habitació i li canta a la lluna per que l'ajudi. Tot i que sembla que ningú l'escolta aviat s'adonarà que a molts anys llum hi ha qui sí ho fa. En una escapada al bosc Kristy es toparà amb en Jomix un extraterrestre (força lleig) que l'avisa d'una imminent invasió del planeta per part d'altres extraterrestres com ell, els mopusians . Tot degut a que el rei dels mopusians s'ha enamorat de la

Desenvolupador:   Respawn Entertaiment Editor:    Electronic Arts Data publicació:  11  de Març de 2014 (PC) URL U n dels regals d'aniversari d'aquest any ha estat el Titanfall. S'afegeixi a la llista de shooters que tinc instal·lats per anar jugant. Durant aquest any he jugat al Call of Duty: Ghosts i al Battlefield 4. Del primer poca cosa a dir, el mode historia pse i continuo jugant més al multiplayer del Black Ops2 que no pas al de Ghosts. Del segon en tinc millor opinió, el mode història em va agradar força, el joc en si és molt bo i del mode multiplayer poca cosa, no hi he jugat gaire. Però tot això és igual per del que vull parlar és de Titanfall. El primer de tot, em sembla extremadament car, 60 euros al FNAC, sobretot saben que per internet el trobes per 20 euros a la pròpia botiga de Origin. En qualsevol cas un regal és un regal i passant del tema pasta el que cal és gaudir-lo. Començaré per dir que m'agrada molt jugar al mode història d

A profitant algun d'aquests períodes de rebaixes de Steam, vaig comprar un joc que és diu The Cave. Del poc que vaig poder veure del joc abans de comprar-lo, el disseny dels personatges em va entusiasmar, quelcom purament estètic. Això com és evident pot enganyar, ja que no sempre uns gràfics bons a primera vista impliquen un joc bo. Però me la vaig jugar.  Desenvolupador:   Double Fine Productions Editor:   Sega Data publicació: 23 de Febrer 2013 (PC) URL Ja fa temps de les primeres partides, la veritat sigui dita, però recordo que els tocs d'humor, els personatges del joc, com estan dissenyats i sobretot els seus moviments em van enamorar. Em recordaven moltíssim a una aventura gràfica que en el seu moment em va deixar al·lucinant, parlo de Day of the tentacle . Pel qui no ho recordi era una mena de segona part, crec, del Maniac Mansion , on una sèrie de personatges extravagants en una mansió on passaven certes aventures. Més enllà de la historia el

Autor: Patrick Rothfuss Editorial: Rosa dels vents Any publicació: 2014 Blog R ecentment ha caigut a les meves mans l'últim llibre de Patrick Rothfuss, i tot i que amb prou feines l'acabo de començar, després de llegir el pròleg em vaig veure temptat a explicar una mica aquest llibre així com els anteriors del mateix escriptor. Ell mateix en el pròleg alerta als lectors que no hauria de ser aquesta la primera novel·la a llegir, cal doncs començar per les anteriors novel·les. I tampoc vol, com és evident per la seva temàtica, que es consideri aquest llibre com la continuació dels anteriors dos. Al principi anava força perdut per que no entenia molt bé això de que la novel·la estigues d'alguna manera relacionada amb les anteriors però no en fos una continuació, si d'una sèrie de TV es tractes, utilitzaríem el terme spin-off, que també podem aplicar als llibres, però que considero un anglicanisme més present quan es parla de televisió. Després de fer una mi

A profitant una oferta de Steam he descarregat NBA 2K15 gratis durant 3 dies. Visca Halloween! De fet és un joc que tenia a la llista de desitjos, així que aquesta opció de provar-lo tres dies m'ha anat genial. En la línia de FIFA14 he provat el joc amb el meu fill, i a diferència que amb el FIFA, el tema ha estat una mica més que complicat. Desenvolupador:   Visual Concepts Editor:   2K Sports Data publicació: 10  d'Octubre 2014 (PC) URL Tot i que en el FIFA14 hi ha mil temes de tàctiques i altres coses que influeixen en el joc, els controls bàsics són més que suficients per poder fer una partida digna. En el cas del NBA 2K15, per mi, el tema varia. No es que hi hagi mil controls més, de fet n'hi ha pocs, però cal tenir molt clar com funciona el basquet per poder fer bones jugades. Això no és molt complicat, amb algunes partides es pot aprendre, però per ensenyar-li al meu fill de 7 anys el tema és complica. Has d'entendre els bloquejos, per come

A wesomenauts és un joc online multijugador, on dos equips de tres jugadors han de competir un contra l'altre. Existeixen diferents torres de defensa, i cal evitar que destrueixin les del teu equip, així com cal destruir les de l'equip rival. Existeixen diferents personatges cadascú amb habilitats diferents. Desenvolupador:   Ronimo Gaames Editor:   dtp Entertainment Data publicació:  01 d'Agost 2012 (PC) URL Els mapes 2D acostumen a tenir un corredor superior i un de inferior, ambdós amb 1 o 2 torre de defensa. A més a més van apareixen per cada equip una sèrie de minirobots que van directes a intentar destruir les torres de defensa enemigues. Aquests robots cal protegir-los i ajudar-los ja que son els que faciliten realment els atacs a les torres de defensa. Un cop vençudes les torres queda l'accés directe a la base enemiga, per guanyar cal destruir-la.

D 'un temps ençà és parla molt dels jocs Indie (de independents). No sóc  el més indicat per definir aquesta categoria de videojocs, però fins on puc entendre es tractaria de videojocs que no passen per les mans de les grans companyies i que tenen equips i processos de treball reduïts, tot més casolà per dir-ho d'alguna manera. Ni grans equips de desenvolupament, ni grans pretensions, ni la última tecnologia, ni els millors gràfics. Desenvolupador:   Supergiant Games Editor:    Warner Bros. Data publicació:  16  d'Agost 2011 (PC) URL Bastion seria un d'aquests jocs. És el primer joc de Supergiant Games, i destacaria per sobre de tot l'ambientació, el disseny del escenaris i personatges. Durant tota l'aventura una veu en off brutal (com a mínim en anglès) ens aconsella i guia pels diferents mapes i l'ús de les armes. No tot és tant meravellós com pugui semblar. Tot i que el joc em va encisar des del començament, a mesura que avancem la

Desenvolupador:   Codemaster Racing Editor:    Codemaster Data publicació:  27 de Maig 2013 (PC) URL S empre he tingut dubtes a l'hora d'etiquetar els jocs de cotxes entre simuladors i arcade. Suposo que com no soc un gran jugador d'aquests tipus de jocs m'és difícil veure-ho. En aquest cas he comprat Grid 2, per mi és un arcade amb tocs de simulador, però arcade abans que cap altra cosa. La gran diferència entre un joc arcade o un simulador, per mi, hauria de ser el realisme d'un i altre. I com és lògic el realisme pot ser en uns aspectes o altres. El gràfics són força realistes en aquests joc, les físiques dels cotxes també, però segons el nivell de dificultat escollit, quan xoques amb altres cotxes o elements del circuit continues corrent tant tranquil, perdent temps i velocitat això sí. Aquesta forma de jugar menys realista és el que em decanta per dir que es més aviat un avançaments, dels xocs amb altres conductors i un gran etcètera d'accio

Ú ltim llibre de la saga Ender que he llegit. Crec recordar que el llibre és del 2012 i si no conto malament seria la desena novel·la de la saga. Com sóc un addicte a aquesta saga de llibres, i per no ser menys, aquest també m'ha agradat. Ara bé cal dir que l'he trobat una mica fluixet. Sense voler explicar gaire, ja que el llibre parteix de fets que passen al final de  Shadow of the Giant , diré que el llibre transcorre dintre de la nau Herodotus, on en Bean i els tres fills amb la clau d’Anton activada (modificació genètica que els fa ser uns éssers molt intel•ligents encara que els condemna a morir a una edat molt jove) viatgen per l’espai. Degut a la velocitat de la llum a la que viatgen, per ells han passat uns anys però per a la terra, i per tant des de l’última novel·la, han passat uns quants centenars d’anys. La novel·la es centra en les diferents formes de pensar que tenen cadascun dels fills i com afronten el fet de saber que és moriran quan arribin a la vintena

D oncs si, ara en ple 2014 i quan ja ha sortit el FIFA 2015, començo a jugar al joc anterior, és a dir al FIFA 2014. El motiu principal per començar a jugar a aquest jocs és ben senzill, el meu fill ( 7 anys ) no para de parlar de futbol. Així que a part de pilota de futbol, guants de porter, escola de futbol i partits de pati d'escola, he decidit provar de jugar al FIFA 2014 amb ell. Tot i haver-hi jugat de petit, mai he estat un gran amant del futbol, sempre he preferit el basquet. I com aficionat als videojocs mai m'han agradat els simuladors esportius. Així que no deixa de ser un petit repte per mi, haver de jugar aquest joc.