És el que hi ha

Desenvolupador:   Greenheart Games Editor:  Greenheart Games Data publicació:  10 de Desembre 2012 (PC) URL H i ha simuladors i simuladors. Vull dir que hi ha simuladors divertits, entretinguts, ja que saben barrejar la simulació amb tocs arcade o acció per no fer-se pesats. Existeixen uns quants simuladors d'aquests estil, per exemple alguns simuladors de cotxes. Després hi ha tots els simuladors que són súper detallats, que tens mil opcions, igual que en la vida real i per mi acostumen a ser més pesats de jugar. Per exemple el Train Simulator , o el Flight Simulator , on per començar a fer anar el tren o l'avió necessites un master (si, ja ho sé exagero una mica). En aquest cas parlaré del Game Dev Tycoon, un simulador econòmic o d'empresa, per dir-ho d'alguna manera. Recordo que es va posar de moda en el seu dia tot un conjunt de simuladors d'aquest tipus. Hi havia jocs com el Them Park, el Them Hospital, i els més coneguts Simcity o Sims mateix.

Autor:  Gina Tost i Oriol Boira Editorial:  Columna Any publicació:  2015 A bans de nadal vaig veure que sortia aquest llibre gràcies a que segueixo el twitter de la Gina Tost .  Tot i que no m'acostumen a agradar els llibres d'aquest estil, el vaig comprar tan bon punt va sortir, ja que ho fan dos persones d'aquí cal donar una mica de suport si més no. No m'agraden perquè acostumen a no aprofundir molt i per tant es queden a un nivell que no m'aporta res o m'aporta poc. No us enganyaré dient que m'ha encantat que ha estat una sorpresa o quelcom similar.  El llibre ens endinsa al món dels videojocs. En les primeres pàgines es fa referència al munt d'estudis que destaquen les bondats dels videojocs en contraposició de les idees més generalitzades que els posen com una plaga bíblica. Passa després a parlar de la gamificació i com en molts casos podem aplicar models de recompensa com els dels videojocs (o jocs en general) a altr

Peces:   423 Any:    2010 Figures:  - S eguint amb el muntatge de naus de Star Wars de Lego, aquesta vegada li ha tocat a una que m'agrada tot i que em va decebre una mica, es tracta del Imperial Star Destroyer. M'agrada perquè la nau m'agrada, però la versió que n'ha fet Lego no m'acaba de convèncer. Trobo que no acaba d'estar tot encaixat a la perfecció, així com hi ha naus que queden totes les peces de forma compacta, com un bloc sòlid, en aquest cas és molt senzill que simplement agafant la nau t'acabi saltant alguna peça de l'estructura. No tinc molt clar el motiu, segurament al tractar-se del model Mid-Scale, han hagut de fer massa en poc espai i el conjunt de quatre blocs que s'enganxen a la peça central ballen molt. En el meu cas la nau està quieta en una estanteria pel que tampoc és un gran problema, però si un nen hi juga, amb quatre moviments amunt i avall segur que ha perdut unes quantes peces. Existeix com a mínim un model

Peces:   458 Any:    2012 Figures:  Princesa Leia, R5-F7, Gold Leader T ots els que algun dia varen jugar al X-wing per PC, saben que la Y-wing era la nau més lenta de totes, o coma mínim de les més lentes. De fet, si no recordo malament les missions per aquesta nau eren més com a bombarder, ja que el seu poder residia en els torpedes que duia.  Els reis de fa un parell d'anys em van portar aquesta nau, i he volgut fer una petita referència, a veure si poc a poc fent entrades puc acabar fent un recorregut per totes les naus que corren per casa. No sé exactament el motiu però aquesta nau m'encanta, tot i no haver estat mai una de les meves preferides a nivell de videojocs o pel·lícules. És senzilla de muntar, però a la vegada té molts detalls, per mi té un bon acabat, cosa que no puc dir d'altres. A més a més es tracta de la versió Gold Leader, i el groc sempre ha estat el meu color preferit. Aprofitant una mica de temps he volgut fer un nou vídeo muntan

Desenvolupador:   Blizzard Entertainment Editor:    Blizzard Entertainment Data publicació: 2014 M ai he estat un amant dels jocs de cartes,  degut sobretot a que en sóc força inútil. Tot i això de quan en quan no està malament intentar-ho.  Recordo que estan al institut es va posar de moda el joc de cartes Magic: The Gathering. Veia a molts companys acumular cartes super xules i fer partides on mana, terra i no se que més no parava de sonar. Tot i que no hi vaig insistir gaire, recordo haver intentat aprendre'n. Però si ja em costen els jocs amb quatre regles bàsiques imaginat un en el que hi ha un munt de combinacions i et cal tenir no se quantes cartes de mana per poder pujar una carta de no se que nassos que acaba restant vida al contrari. Vale, si, no hi vaig insistir gaire, em va fer pal i a més a més per jugar-hi calia demanar peles als pares i comprar unes quantes cartes. En qualsevol cas amb el pas del temps sempre m'ha quedat el cuquet d'aprendre Ma

Autor: Ernest Cline Editorial:  Random House Any publicació:  2011 F a poc un company de feina em va recomanar Ready Player One .  Vaig haver de preguntar el títol dues o tres vegades per que no el pillava. Segurament és alguna novel·la super coneguda i jo he estat l'últim en enterar-me, en qualsevol cas ha acabat caient a les meves mans, bé de fet va acabar caient dintre del Kindle.  Amb poques paraules el company em va convèncer per comprar el llibre i llegir-lo... si llegir-lo perquè comprar un llibre esta bé però si no el llegeixes perd una mica de gràcia...de fet perd tota la gràcia. Sigui com sigui, el company de feina em va dir: referències a videojocs, pel·lícules i música dels anys 80 aprox . Pam, ja està, amb això ja en vaig tenir suficient, va ser arribar a casa, entrar a Amazon, cercar el llibre, entregar el meu fetge i part del ronyó dret i als pocs segons el llibre carregat al Kindle.  Bé després de tot aquest dramatisme, he de dir que em va

Desenvolupador:   Lucas Arts Editor:    Lucas Arts Data publicació:  1992 (PC) C ontinuant amb la dèria de recuperar antics jocs d'ordenador, li ha tocat a un dels que més records en tinc. Es tracta de Indiana Jones and the Fate of Atlantis. Probablement una de les primeres aventures gràfiques a les que vaig jugar. Recordo que en el seu moment vaig jugar a moltes aventures gràfiques, principalment per les seves històries divertides i emocionants. Però he de reconèixer que se'm feia molt pesat el tema d'anar seleccionant l'acció a realitzar i fent clic en els mil elements de la pantalla. Així que si la història no era molt bona era molt fàcil que me'n canses. El cas d'aquest joc és molt clar, la història em va encantar des del principi i em va atrapar fàcilment. Està clar també que el context era l'adequat, Indiana Jones estava de moda en aquella època i les seves pel·lícules havien estat implantades en el nostre subconscient a base de repeti