Vida Extra: Els videojocs com no els has vist mai
Abans de nadal vaig veure que sortia aquest llibre gràcies a que segueixo el twitter de la Gina Tost. Tot i que no m'acostumen a agradar els llibres d'aquest estil, el vaig comprar tan bon punt va sortir, ja que ho fan dos persones d'aquí cal donar una mica de suport si més no. No m'agraden perquè acostumen a no aprofundir molt i per tant es queden a un nivell que no m'aporta res o m'aporta poc. No us enganyaré dient que m'ha encantat que ha estat una sorpresa o quelcom similar.
El llibre ens endinsa al món dels videojocs. En les primeres pàgines es fa referència al munt d'estudis que destaquen les bondats dels videojocs en contraposició de les idees més generalitzades que els posen com una plaga bíblica. Passa després a parlar de la gamificació i com en molts casos podem aplicar models de recompensa com els dels videojocs (o jocs en general) a altres àmbits per millorar el rendiment de la gent, entre altres coses.
A mesura que continuem avançat es van presentant tot de conceptes referents als videojocs, les estructures que els componen, els elements que els hi donen el toc de diversió i com tot un seguit de factors afecten a l'experiència que tenim quan juguem. Es comenta com el dissenyador(a) de videojocs té en compte un munt d'aspectes per aconseguir una millor experiència de joc. Per acabar fan un interessant i ràpid resum de la història dels videojocs amb certes anècdotes interessants.
Cal destacar la bibliografia i les notes finals on trobarem informació per aprofundir en els diferents temes comentats al llarg del llibre.
Opinió |
El trobo correcte, m'ha fet reflexionar sobre algunes coses i m'apunto un parell de jocs per cercar-los i provar-los. A part d'això he de dir que trobo que hi ha molts conceptes, interessants, però em dona la sensació que no esta ben estructurada la forma com s'expliquen. Apareixen de cop, de sobte es parla d'una cosa, que en principi, no estaria molt relacionada amb l'anterior, etc. Pot-ser és culpa meva, però es la sensació que m'ha donat, és de desordre d'idees. També he de dir que certes explicacions del llibre m'han fet veure que se més coses del que pensava respecte als videojocs, quelcom del que no era conscient, coses que aprens jugant de forma inconscient. Altres explicacions et donen una perspectiva dels videojocs diferent, que et dona per pensar. Només per això crec que ja val la pena.
En definitiva com tot llibre té les seves coses bones i les seves de dolentes, em quedo amb el que he aprés i em dono per satisfet, tot i que el format i l'ordre en que es donen a conèixer les idees no m'hagi agradat.
Reflexió
Llegint he trobat una frase / explicació que m'ha fet gràcia, m'hi sento molt identificat i de fet és quelcom que jo hauré dit dos-mil vegades quan em diuen que sempre estic enganxat als videojocs:
"Hi ha qui veu els videojocs com una activitat que comporta aïllament, ja que l'estereotip de joves concentrats en una afició que els aparta de l'entorn immediat va calar profundament en la societat. Curiosament, el mateix passa quan es llegeix un llibre, i en canvi ningú no hi veu res de dolent."
Jo recordo que als 14 o 15 anys hem vaig tornar addicte a la lectura. Recordo estius llegint llibres al ritme de dos dies per llibre, i fins i tot llibres en un dia. Evidentment allò era igual de dolent que passar-se tot el dia davant de l'ordinador (cosa que també he fet) però els comentaris que et fa la gent del teu entorn són totalment diferents.
Comentarios
Publicar un comentario