Valiant Hearts: The great war

Desenvolupador: Ubisoft Montpellier

Editor: Ubisoft

Data publicació: 25 de Juny 2014 (PC)

L

a història sempre m'ha agradat, tot i que sóc de memòria volàtil. Al llarg dels anys m'han agradat temes diversos. De més petit m'encantava pensar com es vivia a Egipte durant la construcció de les piràmides o com varen anar evolucionant les primeres grans civilitzacions. Suposo que hem fascinava com podien fer tant amb tan poca tecnologia, o com a mínim amb el que jo creia era poca tecnologia. Amb el temps em varen començar a agradar les grans guerres de la història moderna, la Primera Guerra Mundial (1914 - 1918) i la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945). La Guerra Civil espanyola sempre m'ha interessat, sobretot les experiències que m'han transmès els meus avis i últimament l'avi de la meva dóna. Impressiona quan t'expliquen tot el que varen viure.

Suposo que existeixen molts jocs sobre aquestes dues guerres, sobretot de la Segona Guerra Mundial, encara que a tots els que he jugat, acostumen a ser shooters on prens el rol d'un soldat i et dediques a aniquilar tot el que es mogui per davant teu.
Quan vaig veure els primers vídeos de Valiant Hearts i vaig llegir una mica de que anava, vaig començar a salivar. Després d'esperar una mica a que el preu del videojoc fos adequat a la meva butxaca, vaig poder adquirir-lo. I per sort ha complert amb totes les expectatives que en tenia i amb ganes que en surti una continuació d'alguna o altra forma.

Història

La història comença just a l'inici de la guerra (1914), en un poble proper a la frontera alemanya. França anticipant la guerra que els ve al damunt decideix expulsa tots els ciutadans alemanys de França, entre ells en Karl, un alemany casat amb Marie una noia Francesa i ambdós pares d'en Victor. Viuen tranquils en una granja, juntament amb el pare de la Marie, l'Emile.
En Karl, deportat a Alemanya, es veu forçat a allistar-se a l'exèrcit alemany i per la seva banda l'Emile també és veu forçat a allistar-se, però a l'exercit francès. A partir d'aquí el joc ens endinsa en algunes de les batalles significatives de la Primera Guerra Mundial, i com els camins porten a que l'Emile i en Karl s'acabin trobant. Quan això succeeix, l'únic objectiu d'en Karl es poder tornar amb la seva estimada Marie i el seu fill. L'Emile l'ajuda a fer-ho.
Mentre l'Emile continua al front, veiem un dels problemes que va haver amb les poques capacitats estratègiques dels generals de l'època. Forces soldats varen ser afusellats per desertar, molts descontents amb els seus caps, que enviaven a la gent a veritables carnisseries, sense casi cap estratègia en ment. És força cruel imaginar-se a soldats afusellant soldats amics.
A part dels dos personatges principals, la història ens presenta un parell de personatges més que aporten un altre punt de vista del conflicte.

Opinió

El joc és força senzill, m'atreveixo a dir que no és un joc complicat d'acabar. Això per mi és una avantatge. En tenir una història al darrere, si fos massa complicat l'únic que faria seria trencar una mica la narració. Crec que té la dificultat necessària per no trencar el ritme de la història.

El disseny dels personatges m'encanta, peus petits i grans cossos, moviments senzills però molt efectius. Les dinàmiques de les missions són molt similars, i bàsicament es tractarà d'anar resolent diferents puzles per que els nostres personatges puguin avançar pels diferents escenaris.

M'ha agradat que durant les diferents missions, és puguin consultar unes fitxes que fan referència a fets històrics que varen passar i que estan més o menys relacionats amb la missió. Suposo que molta gent no ho llegeix, però per mi t'ajuda a veure que la guerra no era la història fictícia que t'estan explicant, hi havia gent real patint darrere dels bombardeigs, els atacs amb gas etc.

En global el joc m'ha encantat, si que a estones és pot fer una mica repetitiu, però si la narració t'atrapa des del principi ho gaudeixes tot. En el meu cas la història, sentimentalismes a part, em sembla correcta, bonica i sense grans complexitats. T'atrapen els personatges, la forma com s'expliquen les circumstancies de cadascun. El joc es pot acabar amb poques hores, i fins a cert punt ho pots veure com un còmic interactiu, on tu formes part de la història per que fas avançar els personatges per ella. Al estar tot molt centrat en la història dels personatges, el final i tota la història en si són força emotives i no és estrany deixà anar alguna llàgrima al final.

El joc ha tingut força èxit, es podria considerar indie per l'estil que té, però estan Ubisoft al darrere crec que seria molt estúpid fer-ho. Per sort, segurament veient l'èxit que ha tingut, decideixin fer alguna mena de continuació o quelcom similar amb la Segona Guerra Mundial com a transfons.