Bastion

D

'un temps ençà és parla molt dels jocs Indie (de independents). No sóc  el més indicat per definir aquesta categoria de videojocs, però fins on puc entendre es tractaria de videojocs que no passen per les mans de les grans companyies i que tenen equips i processos de treball reduïts, tot més casolà per dir-ho d'alguna manera. Ni grans equips de desenvolupament, ni grans pretensions, ni la última tecnologia, ni els millors gràfics.
Desenvolupador:  Supergiant Games
Editor:   Warner Bros.
Data publicació: 16  d'Agost 2011 (PC)
Bastion seria un d'aquests jocs. És el primer joc de Supergiant Games, i destacaria per sobre de tot l'ambientació, el disseny del escenaris i personatges. Durant tota l'aventura una veu en off brutal (com a mínim en anglès) ens aconsella i guia pels diferents mapes i l'ús de les armes.
No tot és tant meravellós com pugui semblar. Tot i que el joc em va encisar des del començament, a mesura que avancem la forma de jugar es torna monòtona. Si, apareixen noves armes, nous atacs, nous enemics, però no deixa de ser més del mateix. Tampoc és quelcom extraordinari, de fet passa amb molts jocs, comences amb moltes ganes i a mida que avances la capacitat de sorpresa es redueix.

Simplificant molt la història diré que el personatge és diu Kid i avança pel món de Caelondia. Aquest món està fragmentat degut a un cataclisme i els seus fragments floten i apareixen a mesura que el personatge avança per ells. Queden  pocs habitants per no dir quatre contant en Kid. El punt de referència per tots és Bastion que serveix com a base per en Kid. Des d'allà viatjarà als diferents fragments buscant unes peces que el permetran solucionar el cataclisme. Pel mig en les seves aventures haurà de lluitar amb tota una sèrie d'enemics. La història és més complexa en la mesura que apareixen alguns personatges que porten en Kid una mica de cap. El final queda una mica obert i permet al jugador decidir entre una de les dues possibles solucions, tot i que en qualsevol cas el joc acaba en aquell punt.
M'ha agradat el disseny dels mapes, petits fragments que van apareixen a mesura que el personatge avança, això juntament amb la música i la veu en off, li dona un punt molt important al joc. La vista és isomètrica (diria jo, la veritat és que a classes de Dibuix no estava gaire al cas), això permet veure el mapa molt bé, però per mi té l'inconvenient que limita o dificulta alguns dels moviments del personatge com a mínim fins que t'acostumes (jo no m'hi vaig acostumar del tot). En cas d'armes que disparen és fa complicat apuntar als enemics que es mouen.
A mesura que s'avança es van adquirint noves armes, nous atacs i pocions per recuperar la vida o millorar certs aspectes del combat. El fet de poder escollir millores, tipus d'armes etc, fan que el joc tingui un punt de joc de rol, tot i que el que prima al final és moure's i atacar tots els enemics que van apareixent.

A continuació us deixo un petit gameplay del joc, no és res espectacular, però permet copsar el funcionament dels mapes, i alguns dels moviments del personatge i sobretot l'ambientació tan ben cuidada del joc.



Comentarios

Entradas populares de este blog

FPS en PC vs FPS en consola

Neptuno, Saturno, King Cobra....

Awesomenauts