Los Dragones de Hierro

Autor: Martín Piñol Editorial: Alfaguara Any publicació: 2010 L 'última vegada que vaig estar per la llibreria Gigamesh va caure a les meves mans aquesta novel·la. No va ser tant pensant en mi, sino en el meu fill, ja que la novel·la està etiquetada com a literatura juvenil. No en tenia cap mena de referència però em va semblar que podia ser quelcom divertit per llegir amb el meu fill. Kristy és la princesa del conte. Cada dia rep un munt de pretendents al castell, però cap li agrada per casar-s'hi. Per la nit surt al balcó de la seva habitació i li canta a la lluna per que l'ajudi. Tot i que sembla que ningú l'escolta aviat s'adonarà que a molts anys llum hi ha qui sí ho fa. En una escapada al bosc Kristy es toparà amb en Jomix un extraterrestre (força lleig) que l'avisa d'una imminent invasió del planeta per part d'altres extraterrestres com ell, els mopusians. Tot degut a que el rei dels mopusians s'ha enamorat de la princesa i de la forma de cantar tan bella que té. A partir d'aquí una barreja de conte d'aventures de cavallers i princeses medievals, i un conté d'alienígenes.  Sense grans complicacions i crec que sense grans pretensions, la història és senzilla i ràpida de llegir. Tot i ser força innocent els tocs d'humor et van arrancant un somriure de tant en tant. En general em va agradar, però més enllà de l'estona divertida, la falta de profunditat en els personatges, en la història d'uns i altres la torna massa senzilla per un adult.  En quan al meu fill, amb set anys no té encara prou agilitat lectora per llegir una novel·la així, potser li manquen un o dos anys. La meva intenció era llegir-li a les nits, un costum que mai he aconseguit assentar definitivament. Ja sigui per cansament meu o pel dels nens, el màxim que he aconseguit és llegir-los el Zoo d'en Pitus. Finalment doncs no li vaig llegir així que no sé fins a quin punt li interessaria o no, segur que més que els llibres que porten com a deures des de l'escola. En qualsevol cas és un llibre que guardaré curosament i dintre d'uns anys intentaré que el llegeixi, és una història simpàtica que en contraposició al que llegeix ara el pot acabar animant a interessar-se per la lectura.