ocs dies després de sortir al mercat he comprat This War of Mine, sense pràcticament tenir-ne cap referència. L'únic que vaig veure varen ser algunes captures del joc, em van encantar, la imatge em va semblar molt impactant. La imatge d'aquesta entrada n'és una mostra. Sense cap mena d'idea prèvia doncs el vaig compra i m'encanta tot i que crec que a la llarga m'avorrirà. És un videojoc interessant com a mínim a mínim per la seva ambientació, i la interface que té. Les dinàmiques del joc són com d'altres, on has d'anar recollint objectes i fent una mica de crafting. En aquests tipus de jocs acabes entrant en un bucle on has d'aconseguir més materials per fer eines per poder recollir més materials i més ràpid. És per això que al final, a mi, m'acaben avorrint. Però en un principi són divertits i et motiven a avançar per veure els nous objectes que pots crear, etc. Salvant totes les distàncies, jocs com el Minecraft i Godus, són un exemple similar. Vas recollint materials per poder millorar la teva casa, crear noves eines que et permeten recollir nous materials, per millorar encara més la teva casa i eines, etc.
Història
El jocs és un survival que ens transporta al mig d'un conflicte armat (una forma subtil de dir guerra). La diferència amb molts dels jocs que tenen una premissa similar, és que en aquest cas ens posem en la pell dels civils, res de soldats ultra-dopats ni superherois. El joc té com a epicentre de la partida una casa abandonada amb diferents habitacions. Portem per començar tres personatges amb origens diferents. Crec que hi ha algun personatge més i que de forma aleatòria quan comences la partida et surten uns o altres. De moment en totes les que he fet (que son poques) els personatges són:
Bruno: Cuiner amb el seu propi programa de televisió.
Pavle: Estrella del equip local de futbol.
Katia: Periodista
Amb els tres personatges haurem d'anar explorant la casa i recollint objectes que ens permetran anar creant eines i altres objectes. Viurem durant tot aquest procés com els personatges tenen gana, estan cansats, i com pateixen les conseqüències de trobar-se perduts en mig d'una guerra. Aquí entra el patiment. Si tens un mínim d'empatia amb els personatges et sentiràs com si formessis part d'aquest trio que intenta sobreviure d'una forma totalment diferent a com ho feien abans del conflicte. De treballar, menjar i divertir-se a viure al ras, a haver d'excavar entre les runes, sobreviure amb el mínim i patir la violència d'altres grups de gent que intenta quedar-se amb el que tu tens. Situacions en general on el pitjor del esser humà aflora, just quan el més lògic seria ajudar-se entre tots, l'instint de supervivència et fa intentar passar per damunt de qui sigui per tal de poder viure un dia més.
Com ja he dit en el joc portarem inicialment tres personatges, i els haurem de fer treballar en diferents tasques per tal de poder guanyar un mínim de confort que faci que no s'enfonsin i puguin sobreviure un dia més. Caldrà construir eines per tal de poder obrir caixes o portes tancades, caldrà cuinar per estar ben alimentats, filtrar aigua de pluja per no patir set, dormir per poder descansar, ... Totes aquestes accions prenen el seu temps i cal gestionar bé el temps per no fer coses innecessàries abans que d'altres que si ho siguin. També caldrà anar equipant la casa per tal d'evitar els saqueigs nocturns.
En general durant el dia controlarem els tres personatges, i per la nit haurem de decidir que fan, per exemple fer torns i que uns dormin mentre l'altre vigila i intenta evitar pillatges. O també podem decidir que un dels personatges vagi a explorar altres cases i robar els materials d'altra gent. A més a més haurem de gestionar els estats d'ànim dels personatges, que segons com mengin, com descansin o altres factors, estaran més trists o més contents. L'estat d'ànim afectarà al personatge de diferents maneres, facilitant o empitjorant les tasques que realitzi.
Opinió
Com ja he dit l'estètica de les imatges del joc em fascina, m'agrada des del primer moment. Els gràfics estan bé, però són senzills, no hi ha cap novetat en aquest aspecte, més enllà de l'estètica. El sistema de joc m'agrada, anar seleccionat personatges i fer-los fer accions. Em temo que tard o d'hora per anar fent sempre tasques similars, m'acabaran cansant una mica el joc, sobretot per que ara que tot just començo, no acabo de veure quin és l'objectiu final, pot-ser a mida que passin els dies canvio d'opinió i realment em quedo enganxat per una llarga temporada. Com ja he dit jocs d'aquest estil, recollir materials i fabricar coses, m'acostumen a agradar i enganxar molt al principi, però després d'unes partides tendeixo a perdre l'interès.
Per ara he fet poques partides, així que tampoc tinc un ampli coneixement del joc, poder algun dels dubtes i qüestions que tinc ara s'acabin resolent, per bé o malament, i acabi variant la meva opinió.
Per últim dir que m'ha sorprès el poc que pesa el joc, si no ho vaig veure malament no arribava a les 900 Mb, cosa extraordinària quan jocs com el NBA 2K15 o el Call of Duty: Advanced warfare es mengen 45 Gb com si res. Evidentment no té res a veure un joc amb els altres, son incomparables en tot, però m'ha semblat curiós.
Gameplay
A continuació passo un petit gameplay amb els meus primers passos, res de l'altre món, la veritat és que els gameplays d'aquest joc no sé fins a quin punt triomfaran, no són gaire emocionants que diguem. Bàsicament en aquest primers pasos es pot veure com funciona la interface del joc, els tipus de coses que es poden construir i com funciona la recollida d'objectes, obrir accessos tancats i moure runes.
A finals del passat any, una mica abans de nadal, vaig comprar-me una Playstation 4. Sí, recalco el ME perquè molta gent es pensa que era pel meu fill i no, era per mi i si de cas li deixo jugar a ell. Però això ja és un altre tema, jo volia comentar la meva experiència amb els FPS. First Person Shooters o dit d'una altra manera, aquells jocs on veus una mà, una arma i un munt d'enemics. Cal usar l'arma fins a no deixar-ne ni un d'en peus. Val, no és sempre així, hi ha de tot. Sempre m'han agradat, bé, sempre que han tingut una bona història i ambientació al darrere.
Neptuno, Saturno, King Cobra. B aldufes, i doncs que podien ser sino els noms del títol. Està clar que els jocs al pati de l'escola són recurrents, alguna ment malèfica ha fotut un bucle infinit i cada cert temps tornen als patis escolars els mateixos jocs. Excepte els cromos que són una constant, sempre acaben sortint les mateixes coses, tot i que cal dir que en certa manera modificades, actualitzades i podriem dir que millorades. En aquest cas, han estat les baldufes, suposo que com que mai en vaig saber llençar m'ha fet gràcia que tornessin a estar de moda. Jo sempre vaig ser més de yo-yo, diria que el tema baldufa el va tocar més la generació del meu pare, jo casi més de passada. Sigui com sigui, aprofitant aquest retorn de les baldufes i amb l'excusa que el nen tenia que practicar, he pogut provar i aconseguir llençar-ne una més o menys bé. Em dono per satisfet, repte aconseguit. He de dir però, que el nen ha practicat una mica i pim pam ja ho tenia més o meny
A wesomenauts és un joc online multijugador, on dos equips de tres jugadors han de competir un contra l'altre. Existeixen diferents torres de defensa, i cal evitar que destrueixin les del teu equip, així com cal destruir les de l'equip rival. Existeixen diferents personatges cadascú amb habilitats diferents. Desenvolupador: Ronimo Gaames Editor: dtp Entertainment Data publicació: 01 d'Agost 2012 (PC) URL Els mapes 2D acostumen a tenir un corredor superior i un de inferior, ambdós amb 1 o 2 torre de defensa. A més a més van apareixen per cada equip una sèrie de minirobots que van directes a intentar destruir les torres de defensa enemigues. Aquests robots cal protegir-los i ajudar-los ja que son els que faciliten realment els atacs a les torres de defensa. Un cop vençudes les torres queda l'accés directe a la base enemiga, per guanyar cal destruir-la.
Comentarios
Publicar un comentario