Rellegint El Zoo d'en Pitus

Autor: Sebastià Sorribas i Roig Editorial: La Galera Any publicació: 1966 C om a conseqüència d'una referència en el post sobre Los Dragones de Hierro, m'ha vingut al cap escriure sobre el que ha representat la re-lectura del Zoo d'en Pitus,vint-i-molts anys després de fer-ho per primera vegada. La idea de rellegir el llibre va ser mig casual, i pensant amb els meus fills. En tenia molt bon record i vaig pensar que seria bona idea llegir-lo a les nits abans d'anar a dormir, per veure si els agradava la història. Tot va començar a poble, passant un cap de setmana amb els avis vaig localitzar en una de les estanteries de l'habitació tot una sèrie de llibres de quan era petit. I pata-pam, vaig pensar que poder seria bona idea agafar-ne uns quants per que els llegís el meu fill gran, tot i que encara està llegint llibres més senzills. Els llibres que vaig trobar eren: ·        El Zoo d'en Pitus. ·        Casimir el vampir (uns quants). ·        Els astronautes del "Mussol". ·        El pequeño vampiro. Diria que El Zoo d’en Pitus va marcar part de la meva generació (segurament anteriors i posteriors també). Era un llibre de lectura a l'escola, i diria que ho va ser durant molt temps i molta gent el coneix o n'ha sentit a parlar. L'escriptor és en Sebastià Sorribes i com és lògic va fer altres novel·les infantils. També a l'escola vàrem llegir els astronautes del Mussol i Viatge al país dels Lacets, per exemple. És un llibre molt popular i amb moltes edicions, que ha estat un dels més venuts dintre de la categoria de llibres d'autors catalans. Resum del llibre La narració transcorre casi tota en un barri de Barcelona. En Pitus forma part d'una colla de nois i noies del barri. Un dia li detecten una greu malaltia, i el seu únic tractament és força car i implica viatjar a Suècia en busca d'un especialista. Partint d'aquesta premissa, els amics de la colla decideixen que cal ajudar a en Pitus, i cal recollir diners per que el puguin portar a veure l'especialista. Per fer la recollida se'ls acut muntar un zoo en un dels descampats del barri. La part central del llibre descriu les diferents aventures de la colla i tot el grup de nens i nenes voluntaris que els ajuden, per trobar animals i preparar les infraestructures pel Zoo.  Organitzen diferents grups de treball, uns per caçar animals, uns altres muntar les gàbies i finalment un grup que fa els cartells i material promocional del Zoo.  Opinió després de rellegir-lo En si el llibre és un crit a la amistat, a la col·laboració i al “entre tots ho podem fer”. Això és el que recordava i el que fa que apreciï tant aquest llibre. Ara bé, la relectura també ha tingut els seus punts negatius. La narració m'ha semblat molt més dolenta de com la recordava. Suposo que al estar pensat per nens és normal. Diàlegs molt bàsics i fins i tot alguna errata d'expressió, suposo que son temes de l'edició. Total que una mica decebut, ja dic que no hauria d'haver tingut gaires expectatives, no deixa de ser un llibre infantil. En quan als nens, doncs els va agradar. Més o menys llegíem un capítol cada nit abans d'anar a dormir, i a mesura que arribàvem al final hi havia dies que volien que continues llegint una mica més. Sobretot quan comencen a caçar animals pel bosc. També he de dir que crec que no els ha impactat tant la història com segur em va passar a mi. Primer de tot per que no la llegien ells si no jo. La lectura és quelcom íntim i sempre arriba molt més el que llegeix i s'imagina un mateix. I segon per que segurament el meu fill de 7 anys ha vist per la televisió més històries i contes dels que jo havia vist a la seva edat, i això fa que moltes coses que a mi em podien sorprendre al llegir, a ell no. En qualsevol cas va se una bona experiència que miraré tingui continuïtat amb els altres llibres, tot i que ja sé que els que parlen de vampirs els fan una mica de por i de moment els hauré de descartar. Destacar també, cosa que no recordava, gran fallo meu, el dibuixos de Pilarín Bayes. M'ha fet gràcia veure'ls tant en El Zoo d'en Pitus com en els Astronautes del "Mussol". Sembla mentida com van arribar a marcar unes quantes generacions aquest tipus de dibuixos tant característics d'ella.