Lobos

Autor: Donato Carrisi

Editorial: Planeta

Any publicació: 2009

U

n  company de feina em va recomanar aquest llibre després d'estar parlant sobre la trilogia del Baztan de Dolores Redondo. Algú li havia comentat que eren del mateix estil. Bé, doncs sí, ambdues són novel·les de misteri i assassinats, thrillers pels moderns, però Lobos és més fosca, enrevessada i menys fantasiosa.

Història

Com sempre tot comença amb un crim. En aquest cas l'equip de criminòlegs de Goran Gavila es troba una sèrie de desaparicions de nenes, cinc en total. El misteri real comença quan es troben 6 braços enterrats. Mila és una investigadora especialitzada en desaparicions d'infants. Tot i ser una ànima solitària i de pocs amics, acaba incorporant-se a l'equip. Poc a poc es van trobant els cadàvers de les nenes. Cadascun amb pistes que porten a un suposat assassí. Però en realitat son pistes falses que condueixen a gent "dolenta". Per exemple a pederastes, gent que va cometre un assassinat fa molts anys, etc. És com si el verdader assassí de les nenes volgués que la policia  trobes aquesta gent, però no a ell. 

Trobats els primers cinc cadàvers queda el dubte del sisè braç. Al no haver cap denuncia de desaparició, Mila acaba arribant a la conclusió que poder la última nena és encara viva. Poc a poc la trama es va complicant amb implicacions cada vegada més estrambòtiques, fins i tot agents del grup d'investigadors es veuran implicats de mala manera. A més a més durant tota la novel·la, Mila que n'és la protagonista, anirà descobrint-nos els antics traumes i misteris que rodegen la seva vida.

Opinió

Una vegada més he de dir que he devorat aquest llibre, sí és quelcom que em passa sovint, però es que m'ha agradat molt. Segurament pels amants del gènere negre no deixa de ser una novel·la més, més dolenta del que  mi em sembla, però jo que no sóc gaire llepafils amb els llibres, crec que és un llibre molt interessant.

M'agrada més que els llibres de Dolores Redondo. És més fosc, enrevessat, gent que no diries mai que han comés un crim, doncs l'han comés, la protagonista té un passat traumàtic que la continua marcant passats els anys.

He trobat la història original, l'autor aconsegueix que capítol a capítol tinguis més i més ganes de llegir per esbrinar que passa, i a la vegada et fa dos o tres girs que aconsegueixen despistar-te. M'he deixat portar per l'autor i he gaudit molt, sobretot m'agrada que la protagonista hagi patit en les seves carns la maldat dels assassins i que d'alguna manera la venjança l'hagi portada a ser una excel·lent investigadora.