Firewatch
 |
Desenvolupador: Campo Santo
Editor: Panic
Data publicació: 9 de febrer 2016 (PS4)
|
Walking simulator que en diuen alguns. Només varen caldre un parell d'imatges del joc perquè tingues ganes de jugar-hi. No és una qüestió de textures, gràfics realistes, bla, bla, bla. Just el contrari. Visualment té un to de colors brutals, paisatges esplèndids i per sobre de tot una forma pausada d'explicar una història que et captiva des del primer minut.
Història
No sé fins on explicar sense que em mateu pels spoilers, en tot cas el lliure albir us permet deixar de llegir a partir d'ara.
Tot comença en una sèrie de seqüències intercalades per texts. Coneixem a Henry i com s'inicia la seva història d'amor. Tot molt normal, res de situacions extraordinàries. Com es coneixen, com s'enamoren i com l'enfermetat d'ella canvia la vida d'ell fins el punt de prendre una decisió força dràstica. Durant aquests primers minuts anem prenent decisions tot contestant una sèrie de preguntes.
Acabada aquesta primera part ens trobem en un bosc, caminant en direcció a una torre de vigilància on passarem l'estiu vigilant que no es produeixi cap incendi o similar.
En pujar a la torre el primer que fem es agafar el walkie i comunicar-nos amb Delilah que està en la següent torre de control. A partir d'aquí comença una relació a "distància" amb Delilah. Res súper especials converses normals i corrents de dues persones que intenten desconnectar de la seva rutina fent quelcom diferent. Volen temps per estar sols però a la vegada necessiten els moments de conversa, encara que sempre sigui a distancia.
Armats amb un mapa i un brúixola anirem fent tasques de vigilància. Una de les primeres serà investigar el llançament de focs artificials a prop d'un llac. A mesura que la història avança començarà el misteri, l'acció, situacions perilloses, però per sobre de tot continuarà havent la relació via walkie.
Tot comença en una sèrie de seqüències intercalades per texts. Coneixem a Henry i com s'inicia la seva història d'amor. Tot molt normal, res de situacions extraordinàries. Com es coneixen, com s'enamoren i com l'enfermetat d'ella canvia la vida d'ell fins el punt de prendre una decisió força dràstica. Durant aquests primers minuts anem prenent decisions tot contestant una sèrie de preguntes.
Acabada aquesta primera part ens trobem en un bosc, caminant en direcció a una torre de vigilància on passarem l'estiu vigilant que no es produeixi cap incendi o similar.
En pujar a la torre el primer que fem es agafar el walkie i comunicar-nos amb Delilah que està en la següent torre de control. A partir d'aquí comença una relació a "distància" amb Delilah. Res súper especials converses normals i corrents de dues persones que intenten desconnectar de la seva rutina fent quelcom diferent. Volen temps per estar sols però a la vegada necessiten els moments de conversa, encara que sempre sigui a distancia.
Armats amb un mapa i un brúixola anirem fent tasques de vigilància. Una de les primeres serà investigar el llançament de focs artificials a prop d'un llac. A mesura que la història avança començarà el misteri, l'acció, situacions perilloses, però per sobre de tot continuarà havent la relació via walkie.
Opinió
Primer de tot, si us plau jugueu en anglès, no se si hi ha doblatge espanyol, crec que no, però en qualsevol cas anglès 100% obligatori per mi. La feina d'actuació de les persones que donen veu als personatges principals és brutal. Pràcticament ells sols aguanten tota la narració. Les imatges i accions acompanyen les veus per mi.
Dit això la història m'ha encantat. Tot i el misteri i l'acció, el realment interessant son les converses entre Henry i Delilah. Converses normals, adultes i amb un punt de estar de tornada de la vida. Això es el que més m'ha agradat. M'atreveixo a dir que no és un joc per tothom, segurament un públic una mica més adult li trobarà més el punt a les converses que no pas algú més jove.
Visualment m'ha encantat, tot i no tenir uns súper gràfics, els colors, la llum son perfectes per la narració. La música una pura delícia que acompanya cada moment de forma precisa. Està molt ben dissenyat. Evidentment la jugabilitat és mínima, tot i que ens podem moure per tot arreu, i podem fer moltes coses està clar que el més important és anar seguint la història i per tant no deixem d'estar força guiats.
Dit això la història m'ha encantat. Tot i el misteri i l'acció, el realment interessant son les converses entre Henry i Delilah. Converses normals, adultes i amb un punt de estar de tornada de la vida. Això es el que més m'ha agradat. M'atreveixo a dir que no és un joc per tothom, segurament un públic una mica més adult li trobarà més el punt a les converses que no pas algú més jove.
Visualment m'ha encantat, tot i no tenir uns súper gràfics, els colors, la llum son perfectes per la narració. La música una pura delícia que acompanya cada moment de forma precisa. Està molt ben dissenyat. Evidentment la jugabilitat és mínima, tot i que ens podem moure per tot arreu, i podem fer moltes coses està clar que el més important és anar seguint la història i per tant no deixem d'estar força guiats.
Comentarios
Publicar un comentario