Còmics

No sé per on començar. Des d'EGB que tinc certa tirada als còmics, però mai n'he consumit ni n'he tingut gaires. Sempre hi ha hagut algun Tintin, "Mortadelo y Filemón" o "Asterix i Obelix" per casa, però tret d'això i algun còmic de Marvel poca cosa més. Recordo també esperar tota la setmana a que arribat el cap de setmana, mon pare portes a casa el suplement "El pequeño País" i poder així devorar en pocs minuts les tires còmiques de "Calvin y Hobbes", "13 Rue del percebe" o "Spirou". Més tard, a l'institut, vaig enganxar-me al tema Anime però tot i anar als primera Salons del Manga, no vaig acabar mai d'entrar en aquest món, hem vaig quedar a la superfície, el més comercial.

Sempre m'ha agradat veure la gent dibuixar i demostrar el seu talent, i m'encanta dibuixar tot i que no en sé, perquè és una forma de relaxar-me. Aquest aspecte tècnic ha estat sempre el que més m'ha atret del món del còmic, però els últims anys he entes que la part de guió, d'història, és també força important. I no sabria dir el perquè però des de fa uns mesos m'ha vingut per intentar endinsar-me en el món del còmic cercant històries interessants més enllà dels colors i virtuosismes gràfics. No sempre he obtingut  bons resultats. Ho he fet sense filtre previ, no he consultat res enlloc,simplement el que m'ha cridat l'atenció dintre la llibreria ho he comprat. 

Fins ara l'experiència ha estat diversa:

Jimmy Corrigan, the smartest kid on Earth

Quelcom diferent per mi. Aquest còmic feia més d'un any que el tenia per casa, no recordo perquè el vaig comprar, abans de llegir-lo. L'estètica del dibuix m'encanta i l'història és com a rara, però quan el vaig acabar em va quedar una sensació agradable al cos tot i tenir to dramàtic. 

Jimmy, un home de mitjana edat, es troba amb el seu pare per primera vegada. Es van encadenant un seguit d'histories sobre en Jimmy, totes fruit de la seva imaginació. Una forma d'evadir la seva vida trista sense vida social. Paral·lelament descobrim la infantesa el seu avi, molt solitària i molt tocada per l'autoritat del seu pare.

Sherlock Holmes y la conspiración de Barcelona

Aquest còmic va ser veure'l i comprar-lo. Just el contrari del que volia fer però és que em va entrar pels ulls, el to fosc de les seves pàgines una pura delícia. La història no té res de l'altre món més enllà de que passa a Barcelona i aquestes coses sempre fan una mica més de gràcia. Un xic de misteri i acció, no cal res més per tenir-me content.

Jaco the galactic patrolman

Diria que un dels primera manga que compro. Una precuela de Bola de Drac. El disseny de personatges d'Akira Toriyama com sempre una delícia. Haver crescut amb Bola de Drac i Arare té part de la culpa. La història és potable, tampoc n'esperava res de l'altre món més enllà de passar una bona estona.

Sandland

Un altre manga d'Akira Toriyama, una vegada més amb els seus inconfusibles personatges. L'aventura transcorre en un món desert o el fill del dimoni es veurà enmig de la cerca dels motius de la sequera de la regió. Lluites i humor marca de la casa.

Mi amigo Dahmer

Aquest hem va sorprendre per la història rere el còmic. L'autor va compartir classe durant uns anys amb Dahmer, qui anys més tard saltaria als noticiaris per ser un assassí en sèrie. El còmic mostra com era la vida d'aquest noi. La seva situació familiar complicada i com era ell vist pels companys d'institut. D'algú a forma et dona a pensar si les situacions viscudes en aquesta etapa de la seva vida varen marcar els seus actes posteriors i si s'hi haguès pogut fer res. Un assassí pervers, molt trastocat i que va fer coses realment esgarrifoses.

Ataque a los titanes

Aquest és el còmic que més contradiccions em provoca. De moment no esta acabat, porto 18 volums llegits i estic esperant que es publiquin el següents. És un manga que té un punt de partida molt bo, un disseny de Titans que m'encanta, però després te elements gràfics molt dolents que destrempen força i al història és va liant i no sembla arribar a un final. Em dóna la sensació que estan allargant la historia d'una forma massa artificial.
Bàsicament ens narra com els humans viuen en una zona emmurallada, de fets son varies zones emmurallades una dintre de l'altra. Les muralles tenen un fi, parar l'atac dels Titans, monstres gegants que es dediquen a menjar els humans. Al llarg dels còmics anem aprenen com lluiten contra els Titans així com l'origen d'aquests monstres.

Sandman

He llegit un parell de noveles de Neil Gaiman. M'han agradat força i era inevitable acabar comprant una de les seves obres per excel·lència. Ha sortir una edició de 10 volums (que jo sàpiga)  amb una recopilació dels còmics de Sandman guionitzats per Neil Gaiman. Tot i que porto la meitat aproximadament puc dir que son del que més m'ha agradat fins ara.

La seva forma de crear històries on es barregen tot tipus de éssers imaginaris amb personatges mitològics i situacions quotidianes. No sé, una sèries de còmics que estic gaudint moltíssim.

Aama

Un còmic de ciència ficció que hem va recomanar el meu pare. Es dona un aire antic, tot plegat molt pel·lícula de ciència ficció antiga, sense grans artificis. Amb una història més psicològica que no pas d'acció. Un ritme lent que m'ha encantat, m'ha semblat molt curiós.

Monster

Un manga de 10 volums. El vaig veure a Norma Comics i hem va agradar tant l'edició com l'estil. La història semblava interessant. Diria que és el millor que he llegit en còmics, tot i que la diversitat en la temàtica fa difícil comparar uns còmics amb els altres. La història ens transporta a l'Alemanya de 1986. Un neurocirurgià  japonès amb una vida infeliç però plena d'èxits es veurà enmig d'una trama de morts i misteris en el moment en que decideix desobeir el seu cap i salvar la vida d'un nen ferit de bala en comptes de l'alcalde de la ciutat amb una dolència important però que altres metges podien atendre.

No crec que faci una entrada detallada de cada còmic que he llegit, o pot ser si, en qualsevol cas de més d'un en faré ressenyes més detallades.