Los chicos del ferrocarril

Autor: Edith Nesbit

Editorial: Berenice

Any publicació: 1906

U

n regal de Sant Jordi de ma mare que encara tenia pendent. La veritat és que no apostava gaire per aquest llibre. Per començar estar escrit a principis del segle XX, la temàtica em semblava molt infantil, de fet és un llibre infantil/juvenil, i per acabar l'ambientació en la època victoriana no m'atreia gens ni mica.

Història

Roberta, Peter i Phyliis son tres germans que viuen una vida acomodada en el Londres victorià. Un dia, després d'una visita inesperada, veuen com la seva vida canvia totalment. El seu pare desapareix sense que acabin d'entendre perquè. A més a més la seva mare se'ls emporta a una casa de camp, lluny de Londres i sense les comoditats que tenien fins ara. Poc a poc es donen conte que ja no son una família acomodada i que han perdut el nivell adquisitiu que tenien fins ara.
Més enllà de preocupar-se els nens decideixen explorar i gaudir del nou món en el que es troben.
La gran distracció per ells passarà a ser el ferrocarril que passa pel poble. Cada matí baixen a veure'l passar, saluden a la gent del tren i parlen amb els treballadors de l'estació.
A mesura que van passant els dies i amb de la extraordinària voluntat d'ajudar que tenen els trens nens s'acabaran posant en un munt d'aventures per acabar ajudant a tothom del poble. Això farà també que la gent del poble els ajudi a ells.

Opinió

Crec que és una novel·la que s'interpreta diferents segons l'edat amb que la llegeixis. Un llibre infantil o juvenil on les innocents aventures dels nens m'han fet despertar un sentiment de tendresa immens. Probablement el caràcter dels nens és molt més similar al d'un adult d'ara que no pas d'un nen d'ara. No sé si això és degut a que abans era així o que l'autora pretenia dotar-los d'aquest nivell de maduresa. Sigui com sigui la bondat que desprenen i la facilitat que tenen per ajudar a la gent és molt maca, i m'ha agradat. Si, poder es tot massa ensucrat i poc verídic però sempre m'han agradat aquestes novel·les innocents, posades sobretot en el context històric en el que varen ser escrites. La història del pare que fins a cert punt manté una mica de misteri es resolt fins i tot de la forma més normal i fàcil que pugui haver. Això podria ser un motiu de rebuig, però en realitat és el final perfecte per una novel·la d'aquest estil. Segurament no llegeixi molts més llibres d'aquesta autora però de quan en quan una mica d'ensucramenta literària no va malament.