Transistor
 |
Desenvolupador: Supergiant Games
Editor: Supergiant Games
Data publicació: 20 de maig 2014 (PC)
|
Història
Comença tot amb el personatge principal, la Red agenollada davant el cos d'un home. Travessant l'home hi ha una mena d'espasa gegant, que s'anomena Transistor. La consciencia de l'home mort està atrapada dintre de l'espasa i en quan Red l'agafa, aquest l'acompanya durant tota l'aventura. Al començar a moure'ns pels diferents districtes ens trobem amb una mena d'exercit de robots que haurem d'anar eliminant. El Process controla aquests robots i aquest a la vegada es controlat pels Camerata, els dolents del joc. Els Camerata anaven a per la Red però l'home mort es va interposar i li va salvar la vida. A mesura que avancem pels diferents mapes haurem d'anar acabant amb els Camerata. Quan aconseguim acabar amb l'últim d'ells la Red tindrà la capacitat de restaurà l'ordre en els diferents districtes de la situat i finalment sabrem que el seu gran amor era l'home que la va salvar al començar el joc. El final del joc pren un gir més o menys esperat, probablement la única opció per que finalment ambdós tornin a estar junts ni que sigui en el món virtual del Transistor.
Opinió
Una vegada més un joc on el que més m'agrada és l'ambientació, la música, i el toc ciberpunk dels seus gràfics. La jugabilitat no està malament, tot i que vaig tardar en veure que les diferents combinacions d'armes eren importants i que fer un ataca amb una arma abans que un altra tenia millors resultats que no pas al revés. En aquest cas l'ordre dels factors influïa molt en el producte.
La veu en off que acompanya tota la història acaba convertint-se en una lletania que m'encanta, fins i tot diria que relaxa i et transporta pel joc d'una forma meravellosa.
Més enllà d'això, la història és curiosa pel món que l'envolta, més que per la història en si. I la forma de joc es torna quelcom repetitiva, sense molta variació més enllà de saber combinar de forma adient els atacs. Per sort no deixa de ser un joc curt i per tant em quedo amb una bona sensació tot i aquests matisos.
El joc té un punt de vista isomètric i portem el personatge de Red pels diferents mapes. Existeixen dues formes de lluita, una en temps real, anem llançant els atacs sobre els enemics directament. I per una altra banda hi ha un mode on és para el temps, i dintre d'un límit de moviments, definim que volem que faci Red, a qui ataqui primer, amb quina arma... Un cop decidit tot és passa a temps real i Red farà tots el que li hem indicat. .
La veu en off que acompanya tota la història acaba convertint-se en una lletania que m'encanta, fins i tot diria que relaxa i et transporta pel joc d'una forma meravellosa.
Més enllà d'això, la història és curiosa pel món que l'envolta, més que per la història en si. I la forma de joc es torna quelcom repetitiva, sense molta variació més enllà de saber combinar de forma adient els atacs. Per sort no deixa de ser un joc curt i per tant em quedo amb una bona sensació tot i aquests matisos.
El joc té un punt de vista isomètric i portem el personatge de Red pels diferents mapes. Existeixen dues formes de lluita, una en temps real, anem llançant els atacs sobre els enemics directament. I per una altra banda hi ha un mode on és para el temps, i dintre d'un límit de moviments, definim que volem que faci Red, a qui ataqui primer, amb quina arma... Un cop decidit tot és passa a temps real i Red farà tots el que li hem indicat. .
Podria dir que és un joc amb mapes i enemics no molt originals, probablement fins i tot repetitius, però em quedo amb la delicadesa i detall en que s'ha dissenya tot. M'agrada, probablement no hi jugaré una altra vegada ara que ja l'he acabat, però mentre hi he jugat l'he gaudit.
Vídeo
He penjat un let's play de tot el joc. L'enllaç a la llista de reproducció amb tots els vídeos (Transistor Youtube Palylist), aquí hi ha el primer:
Comentarios
Publicar un comentario