El guardià invisible

Autor: Dolores Redondo Editorial: Columna Edicions S.A. Any publicació: 2013 N o coneixia res d'aquesta novel·la ni les seves continuacions. Suposo que això indica el gran desconeixement que tinc de casi tot. Sigui com sigui, llegint alguna cosa per aquí i alguna cosa per allà fa poc vaig enterar-me qui era Dolores Redondo i el fenomen dels seus llibres. Les novel·les policíaques no són el meu fort, tot i haver-ne llegit algunes. No tinc un especial apreci per aquest gènere, tampoc és que no el suporti. Partint d'això quan vaig veure de que anava el llibre em vaig frenar i m'ho vaig pensar bé abans de comprar-lo. L'estiu passat varem estar amb tota la família per Navarra, a tocar d'Euskadi, lloc preciós per cert. Suposo que el fet que la novel·la transcorri per allà, i que hi apareguin elements fantàstics de l'imaginari popular de la zona, va ser un punt per donar-li confiança al llibre i finalment el vaig comprar.  Com a gran èxit de vendes que ha estat hi ha opinions per tot, a continuació comentaré la meva, partint que tenia molts prejudicis i estava força convençut que no m'agradaria. Història Com sempre intentaré no fer un super spoiler del llibre però alguna cosa he de comentar sobre la història. Com ja he comentat ens situem a Navarra, el llibre transcorre entre Pamplona i Elizondo. Com a tota novel·la d'intriga, tot comença amb una sèrie d'assassinats. Es tracta de noies joves que apareixen esteses a terra, en una postura concreta, estrangulades amb un cordill, roba tallada i un dolç de la zona sobre les seves parts nobles. La investigació esta a mans d'Amaia Salazar, a qui acompanyarem al llarg de les seves investigacions, viurem els seus dubtes, el retrobament amb els fantasmes del seu passat, que està molt vinculat a la població d'Elizondo. A mesura que ens endinsem pels boscos del Baztan i la investigació comença a prendre forma, una sèrie de elements fantàstics comencen a voltar pel cas i aprenem així més sobre el folklore màgic del zona. I fins aquí, no vull explica gaire més per que em temo que la cagaria i acabaria dient quelcom inadequat. Opinió M'ha agradat molt, diria que ha superat en escreix totes les expectatives que en tenia. Tinc ganes de llegir els dos llibres següents. El llibre peca en certs moments d'un excessiu ús de les descripcions i en certs punts es fan una mica pesades algunes explicacions sobre els sers fantàstics dels boscos. A part d'això, que no deixa de ser una opinió força personal, la resta es molt àgil tot i les diferents trames. Un final amb una mica de sorpresa, però sobretot et deixa amb les ganes de continuar llegint més aventures de la inspectora Salazar. Al ser de lectura fàcil i ràpida m'ha passat el llibre volant. Les ganes d'esbrinar més coses dels crims, així com saber fins a quin punt la mitologia dels boscos del Baztan hi té implicació m'ha fet llegir el llibre de forma casi compulsiva.