El Rithmatista

Autor: Brandon Sanderson

Editorial: Nova

Any publicació: 2013

P

rimer llibre que llegeixo del Brandon Sanderson o com a mínim primer que llegeixo sent-ne conscient. I està clar que no serà l'últim. Novel·la senzilla de llegir, sense gaires complexitats, fins i tot podríem dir que es una juvenil, sense que això sigui un problema.

Autor prolífic, té un munt de novel·les per l'edat que té. No sé com s'ho fa per escriure tant, ja sigui ell tot sol o amb un equip, per mi el mèrit està en tenir la imaginació suficient per idear tots aquests mons.

Història

Joel està obsessionat amb tot el que envolta els Rithmatistes. Coneix tota la teoria, coneix les diferents tècniques per dibuixar, els grans Rithmatistes de la història, etc. Pràcticament ho sap tot, però no és un dels escollits, no té el poder per dotar de vida les línies i dibuixos que es fan amb guix. Només uns quants son els escollits, els que realment tenen el poder, i aquests reben una formació diferenciada de la resta de nens. Una formació per entrenar-los com a Rithmatistes perquè puguin ajudar a combatre als "dolents". Joel té la sort d'estudiar en un centre on també és forma als Rithmatistes, però no té accés a les classes d'aquests. Tot i això ell sempre insisteix al professor Fitch, un dels millors, perquè li ensenyi més tècniques. Pel mig de tot això apareix Melody, una noia Rithmatista que farà una mica de contrapunt en tota la història. Entre els dos sorgiran tot una sèrie de diàlegs divertits, el toc romàntic de la novel·la. Fins aquí tot molt tranquil, però de sobte comencen desaparèixer estudiants de Rithmatista. Joel y Melody iniciaran aquí una aventura per descobrir el misteri de les desaparicions a la vegada que Fitch els forma a ambdós en les tècniques més Rithmatiques més avançades.
I no continuo més, val la pena llegir com l'autor descriu les tècniques Rithmatiques, com funcionen i com dibuixa les escenes d'acció amb aquesta màgia.

Opinió

Hi ha diferents factors que sumats han fet que m'acabes agradant força el llibre. Primer de tot tenim un món amb localitzacions reals, però amb tocs que queden fora del context actual. Brandon no entra molt en detall, però hi ha una part on el protagonista realitza un recorregut en un dels trens de vapor que connecten les diferents ciutats (nord-americanes). Només d'imaginar-m'ho ja se'm van posar els pèls de punta. Són molt sotils o lleugers, però la novel·la té uns tocs steampunk que adoro. La facilitat amb que aquest home es pot inventar tot un univers de màgia i misteri em fascina. Justament aquest és el segon factor, la màgia, en aquest cas en forma de dibuixos que cobren vida i acaben interaccionant amb el món real. He de dir que m'he quedat amb ganes de més, hagués volgut una mica més de batalles entre Rithmatistes, però suposo que l'autor ha volgut mesurar el tema. I per últim, el misteri, un factor més que m'encanta. Part de la història és d'intriga, el personatge va investigant una sèrie de morts per acabar destapant al culpable.
Així doncs, tres factors que han fet d'aquesta novel·la una interessant troballa i que més enllà d'aquest llibre, m'han descobert un autor a tenir més que controlat i més veient la gran quantitat de novel·les que té.

M'ha agradat també que durant tot el llibre és mostren petits gràfics i detalls dels dibuixos i que significa cadascun d'ells.

Com ja he dit, és una novel·la juvenil, una mena de Harry Potter salvant moltes distàncies, em quedaria amb el Rithmatista, cosa no molt difícil ja que Harry Potter no em va entusiasmar gaire. Trobo que està molt bé que una novel·la que podria estar dirigida a un grup d'edat diferent acabi per arribar a més gent. Està clar que la forma en que està escrita no té cap mena de complexitat, l'autor et guia durant tot el viatge.

Per l'últim que he llegit sembla que l'autor està pensant en fer un segon llibre d'aquesta sèrie. Per mi, tant debò sigui veritat, jo encant.